Et lleves un dilluns, amb la
il·lusió que suposa una nova setmana de treball en negre i... notícia que t’acaba
deixant pel terra: aprovació del TIPP. Aquelles sigles que ara resulten designar
l’espai de lliure comerç més gran i important del món i de les que, per variar,
poca gent n’havia sentit a parlar. Una nova ofensiva, un nou dilluns.
Així es llevava molta gent el
passat dilluns 5 d’octubre, amb l’acord Trans-Pacific Partnership (TPP), el
qual vasta una enorme regió compresa per 12 estats de la regió del Pacífic,
entre els quals estan els Estats Units d’Amèrica (EUA), el Japó, Canadà, Mèxic,
Nova Zelanda, etcètera... Aquest tractat ve a ser una ampliació d’un anterior
tractat, el TPSEP[1], que afectava a 4
d’aquests 12 estats.
I qui sap si abans de que acabi
l’any tindrem una nova notícia, o ens haurem d’esperar a l’any que ve per
celebrar els tractats que estan per arribar. Malgrat el silenci informatiu,
sembla que la pressió de la gent ha fet que es comencés a parlar del TTIP[2], però
més amagats queden el TISA[3] i el
CETA[4], i no
per això menys perillosos.
Amb la inherent persecució de la
generació de benefici i de l’acumulació de capital en poques mans, i amb la
lògica expansiva (tant geogràfica com també a nivell vital) que ha adoptat
l’actual sistema econòmic imperant, la globalització del capitalisme esdevé el
context en el qual s’emmarquen els diversos acords de lliure comerç existents i
els que estan per arribar.
Des de la fi de la 2a Guerra
Mundial, s’han anat creant grans estructures supra-estatals (com serien el BM[5], el FMI[6], la OMC[7],
etc...), les polítiques de les quals, entre altres “mèrits”, han potenciat la
divisió internacional del treball i han anat lligades a la construcció d’espais
de lliure comerç cada vegada més grans: enormes àrees de desregularització
legislativa en favor de les grans corporacions.
La ofensiva de tractats de lliure
comerç que s’han generant els darrers anys sembla que no té aturador, i el TPP
i els que han de venir poden convertir-se en la bala definitiva vers la
sobirania del pobles.
Malgrat l’ambiciós títol, en
aquest escrit resulta impossible fer un anàlisi exhaustiu de cadascun dels
acords i de cadascuna de les seves conseqüències, això mereixeria el nom de
llibre o tesi, així que ens hem centrat en el TTIP, donant també pinzellades
d’altres tractats, focalitzant-nos en les tres afectacions que creiem més
importants.
La primera, com ja esmentàvem, és
l’atac directe a la sobirania de cada regió per prendre les seves
decisions. En el TTIP s’estableixen tres mecanismes que, des d’instàncies i
normatives externes a un país, es podrà influir en el seu marc regulatori. La
primera és el principi de reconeixement mutu, en la qual els països es
reconeixen mútuament i s’equiparen legislativament. Aquesta equiparació es
realitzaria per part dels estats amb més regulació (que en aquest cas serien
els de la UE) tendint a adoptar les normatives dels menys regulats (que en el
cas del TTIP vindrien a ser els EUA), el que se’n diu una “harmonització a la
baixa”. Una altra mecanisme que minva la poca sobirania que encara queda, són
els tribunals d’arbitratge privats, els anomenats ISDS[8]. Es
tracta d’un instrument del dret internacional públic, ja aplicat en altres
tractats, que permet a un inversor estranger poder denunciar a un estat en el
qual hi ha realitzat una inversió (“estat amfitrió”), i serà aquest arbitratge
privat qui dictarà sentència. Actualment ja s’han dictat diverses sentències
contra estats i n’hi ha centenars de denúncies encara per resoldre contra
diversos estats (entre els quals està Espanya). Per últim tenim el Consell de
Cooperació Regulatòria, un agent que supervisarà els processos de privatització
que es realitzin i que anirà actuant durant la vigència del tractat.
El TTIP també tindrà una afectació
directa en els serveis públics, els quals tendiran a ser privatitzats. Cal
dir que el procés que fins ara seguia la UE a l’hora de negociar quins sectors
es privatitzaven era per “llista positiva”, en el qual només es privatitzaven
els àmbits presents al llistat. No obstant això, per negociar aquest tractat
s’ha utilitzat la “llista negativa”. És a dir, tot el que no està a la llistat
es pot privatitzar.
Tota la ofensiva que poden patir
els serveis públics degut al TTIP pot ser aguditzada pel TISA, un acord encarat
específicament als serveis i que, malgrat estar menys present i ser menys
conegut[9], va molt
més enllà que el TTIP i engloba a més països. El TISA, entre altres aspectes,
aposta per una liberalització “altament ambiciosa” a fi d’aconseguir que,
progressivament, es vagi prescindint del paper de l’estat i les administracions
en la prestació de tots els serveis, eliminant reglamentacions i obrint les
portes a empreses transnacionals. Un des aspectes més
controvertits del TISA, el qual també està contemplat en el TTIP, és
l’anomenada clàusula Ratchet, una clàusula que impedeix qualsevol marxa enrere
en el procés de liberalització.
El tercer afer que creiem que cal
mencionar és el perjudici que tindrà el TTIP vers els drets laborals.
L’equiparació regulatòria mencionada abans (l’“harmonització a la baixa”),
també es preveu que afecti considerablement als drets dels treballadors i
treballadores. Per posar una dada, a tall d’exemple, els EUA encara no han
ratificat les normes laborals fonamentals de l’OIT[10]. I no
hem d’oblidar que en aquest àmbit, les dones són les més damnificades. A més de
tenir un sou més baix que el dels homes (diferència que als EUA encara és més
pronunciada), elles seran qui seguiran suportant les feines de cura i
reproducció (a canvi d’amor, és a dir, gratis), amb una major agudització si
l’àmbit sanitari esdevé privatitzat i més inaccessible per la classe
treballadora.
Per tot això cal seguir combatent
el capitalisme patriarcal i oposant-nos implacablement contra aquests tractats
de lliure comerç que estan per arribar i que encara poden patir algun
entrebanc. Cal entendre’ls com la darrera ofensiva que pot acabar
definitivament amb la sobirania dels pobles i relegant, ara ja sí d’una forma
molt més sòlida, a agents externs supra-estatals el poder de decisió i gestió vers
el propi territori.
Aquests tractats mostren la
naturalesa de la UE, els EUA i la resta d’estats i estructures del capitalisme
patriarcal. Per això entenem que cal deslliurar-nos-en!
No a la UE! No al capitalisme patriarcal! No als tractats de lliure comerç!
Per la sobirania
dels pobles!
[1] TPSEP
(Trans-Pacific Strategic Economic Partnership Agreement): Acord de lliure
comerç signat el 2005 per part dels estats de Brunei, Xile, Singapur i Nova Zelanda.
També conegut com P4 (Pacífic-4).
[2] TTIP: Transatlantic
Trade and Investment Partnership (Associació Transatlàntica pel Comerç i la
Inversió), tractat que s’està negociant entre la Unió Europea (UE) i els Estats
Units d’Amèrica (EUA).
[3] TISA: Trade in Services Agreement
(Acord en Comerç de Serveis), un tractat específic dels serveis i negociat en
paral·lel al TTIP.
[4] CETA: Comprehensive
Economic and Trade Agreement (Acord Integral d’Economia i Comerç),
negociat entre la Unió Europea (EU) i el Canadà.
[5] BM: Banc Mundial.
[6] FMI: Fons Monetari Internacional.
[7] OMC: Organització Mundial del
Comerç. No oblidem que l’estat espanyol n’és un dels fundadors.
[8] ISDS: Investor-state
dispute settlement (arbitratge de diferències estat-inversor).
[9] En aquest article publicat a l’Accent es fa una
explicació més acurada del que pot representar el TISA: http://laccent.cat/el-ttip-una-maniobra-de-distraccio-per-aprovar-el-tisa/
[10] OIT: Organització Internacional del Treball.