diumenge, 15 de novembre del 2015

La darrera ofensiva dels tractats TTIP i companyia



Et lleves un dilluns, amb la il·lusió que suposa una nova setmana de treball en negre i... notícia que t’acaba deixant pel terra: aprovació del TIPP. Aquelles sigles que ara resulten designar l’espai de lliure comerç més gran i important del món i de les que, per variar, poca gent n’havia sentit a parlar. Una nova ofensiva, un nou dilluns.

Així es llevava molta gent el passat dilluns 5 d’octubre, amb l’acord Trans-Pacific Partnership (TPP), el qual vasta una enorme regió compresa per 12 estats de la regió del Pacífic, entre els quals estan els Estats Units d’Amèrica (EUA), el Japó, Canadà, Mèxic, Nova Zelanda, etcètera... Aquest tractat ve a ser una ampliació d’un anterior tractat, el TPSEP[1], que afectava a 4 d’aquests 12 estats.


I qui sap si abans de que acabi l’any tindrem una nova notícia, o ens haurem d’esperar a l’any que ve per celebrar els tractats que estan per arribar. Malgrat el silenci informatiu, sembla que la pressió de la gent ha fet que es comencés a parlar del TTIP[2], però més amagats queden el TISA[3] i el CETA[4], i no per això menys perillosos.

Amb la inherent persecució de la generació de benefici i de l’acumulació de capital en poques mans, i amb la lògica expansiva (tant geogràfica com també a nivell vital) que ha adoptat l’actual sistema econòmic imperant, la globalització del capitalisme esdevé el context en el qual s’emmarquen els diversos acords de lliure comerç existents i els que estan per arribar.

Des de la fi de la 2a Guerra Mundial, s’han anat creant grans estructures supra-estatals (com serien el BM[5], el FMI[6], la OMC[7], etc...), les polítiques de les quals, entre altres “mèrits”, han potenciat la divisió internacional del treball i han anat lligades a la construcció d’espais de lliure comerç cada vegada més grans: enormes àrees de desregularització legislativa en favor de les grans corporacions.

La ofensiva de tractats de lliure comerç que s’han generant els darrers anys sembla que no té aturador, i el TPP i els que han de venir poden convertir-se en la bala definitiva vers la sobirania del pobles.

Malgrat l’ambiciós títol, en aquest escrit resulta impossible fer un anàlisi exhaustiu de cadascun dels acords i de cadascuna de les seves conseqüències, això mereixeria el nom de llibre o tesi, així que ens hem centrat en el TTIP, donant també pinzellades d’altres tractats, focalitzant-nos en les tres afectacions que creiem més importants.

La primera, com ja esmentàvem, és l’atac directe a la sobirania de cada regió per prendre les seves decisions. En el TTIP s’estableixen tres mecanismes que, des d’instàncies i normatives externes a un país, es podrà influir en el seu marc regulatori. La primera és el principi de reconeixement mutu, en la qual els països es reconeixen mútuament i s’equiparen legislativament. Aquesta equiparació es realitzaria per part dels estats amb més regulació (que en aquest cas serien els de la UE) tendint a adoptar les normatives dels menys regulats (que en el cas del TTIP vindrien a ser els EUA), el que se’n diu una “harmonització a la baixa”. Una altra mecanisme que minva la poca sobirania que encara queda, són els tribunals d’arbitratge privats, els anomenats ISDS[8]. Es tracta d’un instrument del dret internacional públic, ja aplicat en altres tractats, que permet a un inversor estranger poder denunciar a un estat en el qual hi ha realitzat una inversió (“estat amfitrió”), i serà aquest arbitratge privat qui dictarà sentència. Actualment ja s’han dictat diverses sentències contra estats i n’hi ha centenars de denúncies encara per resoldre contra diversos estats (entre els quals està Espanya). Per últim tenim el Consell de Cooperació Regulatòria, un agent que supervisarà els processos de privatització que es realitzin i que anirà actuant durant la vigència del tractat.

El TTIP també tindrà una afectació directa en els serveis públics, els quals tendiran a ser privatitzats. Cal dir que el procés que fins ara seguia la UE a l’hora de negociar quins sectors es privatitzaven era per “llista positiva”, en el qual només es privatitzaven els àmbits presents al llistat. No obstant això, per negociar aquest tractat s’ha utilitzat la “llista negativa”. És a dir, tot el que no està a la llistat es pot privatitzar.

Tota la ofensiva que poden patir els serveis públics degut al TTIP pot ser aguditzada pel TISA, un acord encarat específicament als serveis i que, malgrat estar menys present i ser menys conegut[9], va molt més enllà que el TTIP i engloba a més països. El TISA, entre altres aspectes, aposta per una liberalització “altament ambiciosa” a fi d’aconseguir que, progressivament, es vagi prescindint del paper de l’estat i les administracions en la prestació de tots els serveis, eliminant reglamentacions i obrint les portes a empreses transnacionals. Un des aspectes més controvertits del TISA, el qual també està contemplat en el TTIP, és l’anomenada clàusula Ratchet, una clàusula que impedeix qualsevol marxa enrere en el procés de liberalització.

El tercer afer que creiem que cal mencionar és el perjudici que tindrà el TTIP vers els drets laborals. L’equiparació regulatòria mencionada abans (l’“harmonització a la baixa”), també es preveu que afecti considerablement als drets dels treballadors i treballadores. Per posar una dada, a tall d’exemple, els EUA encara no han ratificat les normes laborals fonamentals de l’OIT[10]. I no hem d’oblidar que en aquest àmbit, les dones són les més damnificades. A més de tenir un sou més baix que el dels homes (diferència que als EUA encara és més pronunciada), elles seran qui seguiran suportant les feines de cura i reproducció (a canvi d’amor, és a dir, gratis), amb una major agudització si l’àmbit sanitari esdevé privatitzat i més inaccessible per la classe treballadora.

Per tot això cal seguir combatent el capitalisme patriarcal i oposant-nos implacablement contra aquests tractats de lliure comerç que estan per arribar i que encara poden patir algun entrebanc. Cal entendre’ls com la darrera ofensiva que pot acabar definitivament amb la sobirania dels pobles i relegant, ara ja sí d’una forma molt més sòlida, a agents externs supra-estatals el poder de decisió i gestió vers el propi territori.

Aquests tractats mostren la naturalesa de la UE, els EUA i la resta d’estats i estructures del capitalisme patriarcal. Per això entenem que cal deslliurar-nos-en!

No a la UE!  No al capitalisme patriarcal!  No als tractats de lliure comerç!
Per la sobirania dels pobles!





[1] TPSEP (Trans-Pacific Strategic Economic Partnership Agreement): Acord de lliure comerç signat el 2005 per part dels estats de Brunei, Xile, Singapur i Nova Zelanda. També conegut com P4 (Pacífic-4).
[2] TTIP: Transatlantic Trade and Investment Partnership (Associació Transatlàntica pel Comerç i la Inversió), tractat que s’està negociant entre la Unió Europea (UE) i els Estats Units d’Amèrica (EUA).
[3] TISA: Trade in Services Agreement (Acord en Comerç de Serveis), un tractat específic dels serveis i negociat en paral·lel al TTIP.
[4] CETA: Comprehensive Economic and Trade Agreement (Acord Integral d’Economia i Comerç), negociat entre la Unió Europea (EU) i el Canadà.
[5] BM: Banc Mundial.
[6] FMI: Fons Monetari Internacional.
[7] OMC: Organització Mundial del Comerç. No oblidem que l’estat espanyol n’és un dels fundadors.
[8] ISDS: Investor-state dispute settlement (arbitratge de diferències estat-inversor).
[9] En aquest article publicat a l’Accent es fa una explicació més acurada del que pot representar el TISA: http://laccent.cat/el-ttip-una-maniobra-de-distraccio-per-aprovar-el-tisa/
[10] OIT: Organització Internacional del Treball.