 |
| imatge de la cercavila |
Un any més l’Esquerra Independentista
de Sabadell, organitzada en el Moviment Popular de Sabadell, hem organitzat una
cercavila que ha sortit de Plaça Creu Alta i ha acabat l’Auditori del Carrer
Lacy (del Casal Pere IV). Amb un discurs clarament anticapitalista, en el
transcurs d’aquesta s’ha assenyalat la precarietat laboral de Movistar, que ja
va ser motiu de vaga aquest mateix any, com també Catalunya Caixa per denunciar
el paper que juguen bancs i caixes en l’estructura actual.
Amb una ferma aposta pel
feminisme, l’església no ha quedat exempta de ser denunciada com a un agent
perpetuador del patriarcat, com també ho són totes aquelles grans empreses que
es beneficien i fomenten uns estereotips de bellesa que aguditzen la
cosificació a què es veuen sotmeses les dones. En aquest sentit, s’ha volgut
assenyalar ZARA com a clar exemple. Per tot això és necessari recuperar la
sobirania del propi cos.
En finalitzar la cercavila, s’han
realitzat els parlaments de la CUP – Crida Constituent en un auditori ple a
vessar, amenitzats amb actuacions intercalades d’Ebri Knight en acústic.
En primer lloc ha parlat la
Míriam Ferrandiz (militant de Justa Revolta i d’Endavant i actualment regidora
de la Crida per Sabadell), que ha posat l’accent en què la institució és una
eina i que no hem de permetre que les institucions ens segrestin la lluita. Que
el moviment popular ha de seguir sent la palanca de ruptura i que la institució
no és cap garantia de transformació sense un moviment fort.
Tot seguit, la Pilar Castillejo
(regidora i membre del COP de Ripollet), ha començat recordant que el Vallès és
terra de lluites, i que som hereves de les que ens han precedit en aquest
incansable camí. Que cal seguir practicant una política radical, que ve i va a
l’arrel, i que és aquesta praxis la que ha acabat reflectida en un augment de
vots i regidores en moltes ciutats i pobles del Vallès i dels Països Catalans
en general. Ha emfatitzat que cal apostar per una democràcia directa i ser
conscients de la força del municipalisme per arribar a desconnectar-nos
d’Espanya i subvertir l’ordre actual.
El David Fernandez (fins ara
diputat de la CUP-AE) ha començat donant suport al combatiu poble kurd. Ha exposat
que les coses sembla que estan canviant, si més no, pel que fa a formes de fer
política, i ha esmentat l’exemple del pujolisme, que ha estat enviat a les
escombraries de la història. Però encara queden coses per fer: el frau fiscal,
els desnonaments, l’atur, les retallades, els interessos del deute que encara
es segueixen pagant, etcètera... I per fer-hi front és necessari assolir una
plena sobirania en tots els sentits i mantenir la lluita constant per la
irrupció de les classes populars.
El darrer en parlar, l’Antonio
Baños (cap de llista de la CUP-Crida Constituent), ha començat recordant els
feminicidis que encara perduren als Països Catalans. En referència a la Unió
Europea, ha esgrimit que no la volem, que el que volem és un suport i una unió
entre els pobles europeus que fan front al sistema capitalista patriarcal. I
que no triarem com pagar el deute, perquè senzillament no el pagarem, com
tampoc volem triar a quina mútua hem d’anar perquè la sanitat ha de ser
pública, ningú se n’ha de poder lucrar. Així, tampoc no triarem entre si hem de
desobeir o no.
 |
| Acte polític al teatre del C/ Lacy |
Aquest ha estat un acte que marca el final de la precampanya
i l’inici d’unes intensives setmanes de treball conjunt, de reptes, i que
apunta una l'obertura de nous escenaris en què caldrà lliurar batalles
ideològiques i mostrar-nos fermes en els nostres postulats.
Des d'Endavant defensarem amb fermesa que la possibilitat de
canvi està al carrer i que només amb la Unitat Popular podem seguir avançant
cap als nostres objectius. Que només unint les lluites podem enfortir-nos i estendre’ns.
Que la independència no es pacta, ni tampoc hem d’esperar que ens la
concedeixin sinó que l'hem de lluitar. Estem convençudes que la independència
és un camí per a la ruptura amb l'Estat i amb la Unió Europea per canviar
l'ordre social i construir una república catalana socialista i feminista als
Països Catalans, que no admeti l’explotació. I estem convençudes que aquest
objectiu és possible i necessari.
