dissabte, 5 de setembre de 2015

Ens agraden els reptes.

Ens agraden els reptes i en tenim molts. Ens agraden perquè ens estimulen i perquè ens ajuden a avançar. I com que tenim tantes coses a canviar, tantes idees a explicar i tants projectes a desenvolupar, ens plantegem molts reptes. Senzillament perquè estem aquí per a canviar-ho tot.

Després de les darreres eleccions municipals, a la nostra comarca tenim un munt de reptes. A les institucions i a fora d'elles se'ns planteja un escenari que requereix d'una intervenció revolucionària. Podem utilitzar les institucions per a fer créixer els moviments populars i per a evidenciar el conflicte de classes, per una banda, i podem utilitzar la força que tenim al carrer per a forçar posicionaments de ruptura a les institucions. Aquest és un repte que tenim per aquest curs polític que comença amb l'11 de Setembre, per marcar un punt de fuga. Un cicle en què cal aprofitar la força que ens pot donar el recolzament electoral i la confiança de tanta gent per a mostrar-nos valentes i decidies en les nostres apostes. Per experimentar i assajar receptes transformadores amb un doble objectiu; el primer és millorar les condicions de vida de les treballadores  i, el segon, acumular forces cap a una profunda transformació de la societat que permeti seguir complint l'objectiu primer.


El 27 S es presenta inevitablement com un repte. I no només en relació als resultats electorals que l'Esquerra Independentista assolim, sinó també en relació a la capacitat que l'EI ens imposem com a agent de ruptura i que siguem capaces de difondre la idea que necessitem la independència dels Països Catalans per a canviar-ho tot. Canviar-ho tot és per a nosaltres qüestionar i transformar el model d'estat, la territorialitat i l’organització social.

Quan l'Esquerra Independentista dèiem que una alternativa al capitalisme no era tan sols possible sinó que era necessària, ens plantejàvem el repte que cada cop sectors més amplis adoptessin una postura crítica quan no contrària al capitalisme. A dia d'avui, la confiança en el capitalisme ha minvat i el nou repte és seguir amb la batalla de les idees amb l'objectiu que cada cop més gent s'impliqui en la construcció d'un model social comunista i feminista.

Quan l'Esquerra Independentista apostàvem per la independència com a camí per la ruptura amb l'Estat espanyol i el règim del 78, ens estàvem fixant el repte que, poc a poc, una majora social cada cop més àmplia prengués consciència del conflicte nacional i de classe en què el poble català es troba immers des de fa 300 anys. I a dia d'avui, en una important part del territori català, la independència és una opció clarament majoritària. Així, ara el repte és que aquesta opció sigui majoritària al conjunt dels Països Catalans.

Un altre repte serà demostrar la força de l'independentisme en les mobilitzacions en motiu de l'11 de Setembre a la comarca i a Barcelona; evidenciar que l'autonomisme és una via morta i la desobediència una eina necessària per capgirar l'ordre social. Un ordre que ens allunya d'una vida digna sense explotació, sense masclisme i que ens impedeix organitzar-nos i decidir com a poble i com a classe. Un model, que és el del capitalisme espanyol, amb què no podem trencar si no és amb la nostra pròpia força, la de la classe treballadora catalana autoorganitzada i amb confiança en si mateixa.


Sense por als reptes i sense por al futur en llibertat.
La lluita és l'únic camí cap a la plena sobirania!