En un context o sembla que la
independència de Catalunya estigui més a prop que mai, cal deixar ben clar que
l’establiment d’un nou estat no té perquè comportar l’establiment d’un nou marc
socioeconòmic.
Els estats, amb una capacitat de
decisió ja força relegada als agents econòmics internacionals, acabaran de
sentenciar aquesta pèrdua de potestat en el seu propi marc territorial amb la
futura aprovació del Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió (TTIP)
que s’està negociant entre els Estats Units d’Amèrica (EUA) i la Unió Europea
(UE).
I per què aquest tractat? A qui
pretén beneficiar i a qui atacarà? El passat dissabte 26 de juliol, al Centre
Social Alliberat L’Obrera de Sabadell s’hi realitzà la xerrada “TTIP: Per
què? Per a qui?” realitzada per Guillermo Almansa (militant d’Endavant-OSAN)
que pretenia donar respostes a aquestes qüestions.
Davant d’un augment del poder
econòmic de regions com el sud-est asiàtic, els grans agents econòmics de la UE
i els EUA han iniciat mecanismes per evitar aquesta pèrdua del monopoli
econòmic que fins ara havien tingut i que queden plasmats en el TTIP. A més
d’aquest anàlisi geoeconòmic, en la xerrada també es va partit de l’existència
de la guerra de classes que el TTIP pretén aguditzar en favor de les classes
dominants, suposant, d’aquesta manera, una peça més del capitalisme patriarcal
que ataca de nou a la classe treballadora.
Malgrat al opacitat amb la què
s’ha estat negociant aquest tractat, en base a declaracions i alguns escrits i
comentaris que han anat sortint s’han pogut saber les tres principals apostes:
- Eliminar les barreres comercials entre els EUA i la UE.
- Obrir els sectors públics al capital privat.
- Crear un mecanisme d’arbitratge (l’anomenat ISDS) ja aplicat en altres tractats internacionals i que ha comportat multes a estats per indemnitzar grans empreses.
A més d’aquests tres principals
objectius, durant la xerrada també es van explicar les conseqüències que podria
tenir la voluntat d’equiparar legislacions entre ambdues regions. La UE, amb
una legislació força més estricta i reguladora, tendiria a equiparar-la a la
dels EUA, amb una major permissivitat. Aquest fet podria afectar en els àmbits
de:
1. Drets
laborals:
–
EUA no ha signat les convencions de
l’Organització Internacional del Treball (OIT), la qual cosa comporta un no
reconeixement dels convenis col·lectius.
–
Aplicació del “principi del país d’origen”, que
ja es va intentar incloure en l’anomenada Directiva Bolkestein (però finalment rebutjat pel
Parlament Europeu), la qual fa que la normativa aplicable en una empresa sigui
la del país d’origen i no les del país on cometi la infracció.
2. Productes
químics:
–
A la UE hi ha al voltant de 84.000 productes
químics prohibits, mentre que als EUA la llista només en conté 6.
3. Canvi
climàtic:
–
Els EUA no ha ratificat el Protocol de Kyoto.
4. Alimentació:
–
Als EUA hi ha una elevada permissivitat en el
cultiu de transgènics, mentre que a la UE el seu cultiu està molt més
restringit a determinades varietats i poc estès.
5. Propietat
intel·lectual:
–
Aguditzar el control i les sancions a la
propietat intel·lectual, blindant la propietat privada del coneixement.
Durant la xerrada també s’ha
esmentat la gens menyspreable clàusula Ratched, una clàusula que impedeix
qualsevol marxa enrere en el procés de liberalització. Aquesta clàusula ja fou
aprovada en l’Acord de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (NAFTA).
Finalment, s’ha fet referència al
posicionament d’Endavant enfront el TTIP, des d’on es considera imprescindible
l’aposta per la sobirania econòmica i pel poder de decisió en vers els propis
recursos. Cal fer front als discursos que, en defensa de la competitivitat, els
llocs de feina i el creixement, fan una defensa d’aquest tractat. Com exemple,
el Guillermo ha esmentat el vot a favor del TTIP que CiU, juntament amb PP,
PSOE, UPyD i PNV, va fer al Congrés dels Diputats. Cal fer de la lluita contra
el TTIP una lluita contra la UE i el capitalisme patriarcal apostant per la
construcció del socialisme feminista als Països Catalans.
En el torn de preguntes posterior
es va parlar de dos tractats de lliure comerç que també es negocien dins del
mateix paquet del TTIP. Aquest són el TISA (Acord en Comerç de Serveis), el
qual s’inclou en el paquet del TTIP i abasta a més països que la UE i els EUA, i
el CETA (Acord Integral d’Economia i Comerç), que es negocia entre la UE i el
Canadà.