divendres, 31 de juliol del 2015

TTIP: Per què? Per a qui?


En un context o sembla que la independència de Catalunya estigui més a prop que mai, cal deixar ben clar que l’establiment d’un nou estat no té perquè comportar l’establiment d’un nou marc socioeconòmic.

Els estats, amb una capacitat de decisió ja força relegada als agents econòmics internacionals, acabaran de sentenciar aquesta pèrdua de potestat en el seu propi marc territorial amb la futura aprovació del Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió (TTIP) que s’està negociant entre els Estats Units d’Amèrica (EUA) i la Unió Europea (UE).

I per què aquest tractat? A qui pretén beneficiar i a qui atacarà? El passat dissabte 26 de juliol, al Centre Social Alliberat L’Obrera de Sabadell s’hi realitzà la xerrada “TTIP: Per què? Per a qui?” realitzada per Guillermo Almansa (militant d’Endavant-OSAN) que pretenia donar respostes a aquestes qüestions.

Davant d’un augment del poder econòmic de regions com el sud-est asiàtic, els grans agents econòmics de la UE i els EUA han iniciat mecanismes per evitar aquesta pèrdua del monopoli econòmic que fins ara havien tingut i que queden plasmats en el TTIP. A més d’aquest anàlisi geoeconòmic, en la xerrada també es va partit de l’existència de la guerra de classes que el TTIP pretén aguditzar en favor de les classes dominants, suposant, d’aquesta manera, una peça més del capitalisme patriarcal que ataca de nou a la classe treballadora.

Malgrat al opacitat amb la què s’ha estat negociant aquest tractat, en base a declaracions i alguns escrits i comentaris que han anat sortint s’han pogut saber les tres principals apostes:
  • Eliminar les barreres comercials entre els EUA i la UE.
  • Obrir els sectors públics al capital privat.
  • Crear un mecanisme d’arbitratge (l’anomenat ISDS) ja aplicat en altres tractats internacionals i que ha comportat multes a estats per indemnitzar grans empreses.


A més d’aquests tres principals objectius, durant la xerrada també es van explicar les conseqüències que podria tenir la voluntat d’equiparar legislacions entre ambdues regions. La UE, amb una legislació força més estricta i reguladora, tendiria a equiparar-la a la dels EUA, amb una major permissivitat. Aquest fet podria afectar en els àmbits de:

1.       Drets laborals:
   EUA no ha signat les convencions de l’Organització Internacional del Treball (OIT), la qual cosa comporta un no reconeixement dels convenis col·lectius.
   Aplicació del “principi del país d’origen”, que ja es va intentar incloure en l’anomenada Directiva Bolkestein (però finalment rebutjat pel Parlament Europeu), la qual fa que la normativa aplicable en una empresa sigui la del país d’origen i no les del país on cometi la infracció.
2.       Productes químics:
   A la UE hi ha al voltant de 84.000 productes químics prohibits, mentre que als EUA la llista només en conté 6.
3.       Canvi climàtic:
   Els EUA no ha ratificat el Protocol de Kyoto.
4.       Alimentació:
   Als EUA hi ha una elevada permissivitat en el cultiu de transgènics, mentre que a la UE el seu cultiu està molt més restringit a determinades varietats i poc estès.
5.       Propietat intel·lectual:
   Aguditzar el control i les sancions a la propietat intel·lectual, blindant la propietat privada del coneixement.

Durant la xerrada també s’ha esmentat la gens menyspreable clàusula Ratched, una clàusula que impedeix qualsevol marxa enrere en el procés de liberalització. Aquesta clàusula ja fou aprovada en l’Acord de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (NAFTA).

Finalment, s’ha fet referència al posicionament d’Endavant enfront el TTIP, des d’on es considera imprescindible l’aposta per la sobirania econòmica i pel poder de decisió en vers els propis recursos. Cal fer front als discursos que, en defensa de la competitivitat, els llocs de feina i el creixement, fan una defensa d’aquest tractat. Com exemple, el Guillermo ha esmentat el vot a favor del TTIP que CiU, juntament amb PP, PSOE, UPyD i PNV, va fer al Congrés dels Diputats. Cal fer de la lluita contra el TTIP una lluita contra la UE i el capitalisme patriarcal apostant per la construcció del socialisme feminista als Països Catalans.


En el torn de preguntes posterior es va parlar de dos tractats de lliure comerç que també es negocien dins del mateix paquet del TTIP. Aquest són el TISA (Acord en Comerç de Serveis), el qual s’inclou en el paquet del TTIP i abasta a més països que la UE i els EUA, i el CETA (Acord Integral d’Economia i Comerç), que es negocia entre la UE i el Canadà.